Jordi Oliveres Saura
Escriptor vocacional. Tardà, la qual cosa hauran agraït els lectors i piadosament dispensaran els escriptors, els de veritat vull dir. El que passa és que el Jordi és com un personatge més de les seves fantasies i així li va.
Té un estil que pretén ser àcid, provocador, irreverent, profund, sincer i a l’hora compromès.
Somia, utòpicament, en un món ideal, que creu que és del tot possible, però el món és una cosa, i els éssers humans una altra.
Confon, tot preguntant constantment, que és el que és i que el que hauria de ser, o fins i tot: que és el que no hauria de ser.
Com altres humans, perquè alguns de bons sí que n’hi ha, pateix d’aquella síndrome que només és com una rebel·lió fallida, una desfeta en tota regla, insuperable, excepte si et refugies en un món, potser un petit indret, on el món sí que és del cert, quimèricament perfecte, extraordinari i els homes són tots, o quasi, bons, i només uns pocs, molt pocs, són una mica trapelles, que només semblen dolents i en algun aspecte ho deuen ser, perquè mai se’n surten.
No li feu gaire cas, o abans que us en adoneu, com ell, sereu en el país de mai més.
- .

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada